Proveïdors

El model de llenguatge que hi ha darrere de l’assistent, i els proxies

  1. La clau d’API
  2. Per a un proxy
  3. En un contenidor, darrere d’un proxy

Tria el proveïdor a la pàgina de configuració. Això n’omple l’URL base, l’autenticació i la versió de l’API, que continuen sent editables. Els camps buits fan servir els valors predeterminats del proveïdor.

Proveïdor Protocol URL base (predeterminat) La clau s’envia com a
Anthropic Anthropic https://api.anthropic.com x-api-key
OpenAI OpenAI https://api.openai.com/v1 Authorization: Bearer
Azure OpenAI OpenAI obligatori: https://<resource>.openai.azure.com/openai/deployments/<deployment> api-key, versió de l’API 2024-10-21
Google Gemini OpenAI https://generativelanguage.googleapis.com/v1beta/openai Bearer
xAI Grok OpenAI https://api.x.ai/v1 Bearer
Mistral OpenAI https://api.mistral.ai/v1 Bearer
DeepSeek OpenAI https://api.deepseek.com/v1 Bearer
Groq OpenAI https://api.groq.com/openai/v1 Bearer
OpenRouter OpenAI https://openrouter.ai/api/v1 Bearer
Ollama OpenAI http://localhost:11434/v1 cap
Un altre compatible amb OpenAI (LiteLLM, una passarel·la, vLLM, LM Studio, …) OpenAI obligatori, normalment acabat en /v1 Bearer

L’ID del model és el que fa servir el proveïdor o el proxy (claude-opus-5-5, gpt-5, llama3.3, …). L’assistent necessita un model que admeti tool calling (crides a eines); el suport varia entre els models locals petits.

Per a servidors locals i proxies que no necessiten clau, n’hi ha prou amb un URL base; no s’envia cap capçalera d’autorització.


La clau d’API

La clau ve d’una credencial, així que es desa i es renova com qualsevol altre secret:

  • Crea una credencial de tipus api a Configuració > Connexions > Credencials (consulta Credencials), amb la clau com a contrasenya. També pot llegir la clau d’un magatzem de secrets.
  • Tria-la al camp Credencial de la configuració del xat. La clau es llegeix a cada missatge, així que una contrasenya canviada s’aplica al missatge següent.

Una clau desada a la pàgina de configuració abans que existissin les credencials continua funcionant mentre no es triï cap credencial. El config seed defineix la clau directament, com a api_key.


Per a un proxy

Un proxy o una passarel·la davant del model pot necessitar aquests paràmetres:

  • Autenticació - com s’envia la clau: Authorization: Bearer, api-key, x-api-key, o cap. Buit fa servir el valor predeterminat del proveïdor.
  • Versió de l’API - la capçalera anthropic-version, o ?api-version= a l’URL per als compatibles amb OpenAI (Azure).
  • Usuari - s’envia amb cada crida com a user (compatible amb OpenAI) o metadata.user_id (Anthropic). Alguns proxies l’exigeixen. Buit no envia res.
  • Ignora els errors de certificat - insegur; en lloc d’això, confia en la CA del proxy amb NODE_EXTRA_CA_CERTS.
  • Capçaleres addicionals - un objecte JSON, p. ex. {"X-Org": "ops"}. Valors de text d’una sola línia, com a màxim 20; les capçaleres de clau i de contingut no es poden substituir.

En un contenidor, darrere d’un proxy

El xat fa servir HTTPS sortint normal des del contenidor del servidor d’AnsibleForms. Darrere d’un proxy de sortida corporatiu, defineix HTTPS_PROXY i NODE_USE_ENV_PROXY=1; sense el segon, el client HTTP integrat de Node ignora HTTPS_PROXY. Un proveïdor amb un certificat d’una CA interna necessita que Node confiï en aquesta CA (NODE_EXTRA_CA_CERTS=/path/to/ca.pem). Amb NODE_USE_ENV_PROXY=1, un model o un proxy dins de la xarxa ha de figurar a NO_PROXY, o la crida va al proxy de sortida, que no hi pot arribar.

Una prova de connexió fallida indica el host i el motiu (DNS, connexió rebutjada o certificat no fiable).