Edició i auditoria

Bloquejar les pàgines de configuració, i què registra el registre d’auditoria

  1. Desactivar l’edició de l’entorn
  2. Què es registra

Desactivar l’edició de l’entorn

ALLOW_ENV_EDIT=0 fa que les pàgines de configuració siguin només de lectura. Cada variable es continua mostrant amb el valor vigent i el motiu pel qual no es pot canviar, i l’endpoint de desament respon amb 403.

Fes-lo servir sempre que l’entorn es declari en un altre lloc. Si no, la pàgina de configuració escriu persistent/.env, que en un volum efímer es perd sense avís al següent reinici, i en un de durador s’allunya del manifest que hauria de ser la referència.

Les còpies de seguretat inclouen persistent/.env com a managed.env, de manera que una reconstrucció recupera els ajustos de la base de dades i dels camins. ENCRYPTION_SECRET i ACCESS_TOKEN_SECRET se n’eliminen: el bolcat del costat conté totes les credencials desades com a text xifrat AES, i escriure la clau que el desxifra a la mateixa carpeta faria que n’hi hagués prou amb una còpia de seguretat copiada per llegir-les totes. Defineix aquests dos secrets a l’amfitrió de destinació; un comentari al fitxer ho indica.

El que queda encara pot contenir credencials (DB_PASSWORD, METRICS_TOKEN, un antic VAULT_TOKEN), així que el fitxer s’escriu amb 0600. Restaurar-lo és un pas opcional a part en lloc de formar part d’una restauració normal, perquè l’amfitrió de la base de dades i els camins que conté descriuen la màquina d’on prové la còpia. El diàleg de restauració llista el fitxer i ofereix el seu propi botó Restaura l’entorn (POST /api/v2/backup/:folder/restore-env), que conserva el fitxer anterior com a .env.bak.

Què es registra

Cada aplicació que canvia alguna cosa escriu una entrada seed.apply al registre d’auditoria, que nomena els objectes creats, actualitzats, alliberats i purgats. Els valors no es registren mai, perquè la majoria són secrets. Una aplicació que no canvia res no escriu res, cosa que manté el rastre significatiu. Una comprovació que troba el fitxer sense canvis no canvia res, de manera que el rastre no guanya una fila cada minut.

Una aplicació demanada a través de l’endpoint es registra dues vegades a propòsit, i les dues files registren coses diferents: config-seed.apply.create és qui l’ha demanada, seed.apply és què ha canviat.

La pàgina Estat informa de la llavor dues vegades: una comprovació que el fitxer encara es pot llegir i analitzar, i que la darrera recàrrega ha funcionat, i una fila d’informació que indica quants registres té actualment. La comprovació és l’únic lloc que informa quan el fitxer del disc i la configuració vigent han divergit, perquè una recàrrega fallida deixa la instància en funcionament.