Configuració

Activar el servidor i autenticar el client

  1. Activar-lo
  2. Limitar el que poden fer els agents
  3. La pàgina MCP
  4. Autenticació

Activar-lo

Posa ENABLE_MCP a 1, o activa’l a Configuració > Connexions > MCP (consulta La pàgina MCP). Si es canvia a la pàgina de configuració, l’interruptor s’aplica a l’instant, sense reiniciar. Mentre està desactivat, l’endpoint respon 404. L’endpoint és:

POST <your url>/api/v2/mcp

Fa servir Streamable HTTP sense estat amb respostes JSON simples, així que GET i DELETE retornen 405.

Limitar el que poden fer els agents

Dos interruptors més restringeixen el servidor MCP per a tots els clients. Com ENABLE_MCP, s’apliquen sense reiniciar:

Variable Amb 1
MCP_READ_ONLY El servidor no ofereix cap de les eines que llancen, planifiquen o canvien coses (launch_job, relaunch_job, plan_job, create_schedule, delete_schedule, store_job, delete_stored_job), i les rebutja. Els agents poden llistar, llegir i emplenar formularis, llegir programacions i tasques desades, i seguir tasques, però no llancen ni canvien res: una manera segura de provar un agent.
MCP_CHAT_FORMS_ONLY Els agents només veuen els formularis que defineixen enableForChat: true, la mateixa llista que l’assistent de xat. Qualsevol altre formulari, i qualsevol tasca d’un d’ells, respon com si no existís.

Tots dos estan desactivats per defecte: els agents veuen tots els formularis que permeten els rols de l’usuari, i els poden llançar.

La pàgina MCP

Configuració > Connexions > MCP conté la configuració del servidor MCP en dues pestanyes.

  • General té els tres interruptors, ENABLE_MCP, MCP_READ_ONLY i MCP_CHAT_FORMS_ONLY, que es desen amb Desa. Els altres dos només es poden canviar mentre el servidor MCP està activat.
  • Configuració del client mostra el Punt final, amb un botó per copiar-lo, i una configuració a punt per a Claude Code (.mcp.json, o una ordre claude mcp add), Cursor (~/.cursor/mcp.json), VS Code (.vscode/mcp.json, que demana el token la primera vegada que s’inicia el servidor) i Codex (~/.codex/config.toml, amb el token a la variable d’entorn ANSIBLEFORMS_TOKEN). Cadascuna té el seu botó de copiar; substitueix <your-token> per un token propi, creat amb l’enllaç Crea un testimoni.

El punt final es construeix a partir de l’URL de l’aplicació (Configuració > URL) quan està definit, i si no, a partir de l’adreça del navegador.

Autenticació

Cada petició necessita un token d’accés d’AnsibleForms:

Authorization: Bearer <token>

Obtén-ne un de la manera habitual (POST /api/v2/auth/login, o els fluxos d’OIDC / Entra ID) i renova’l amb POST /api/v2/token. Expressament no hi ha cap eina d’inici de sessió: una contrasenya passada com a argument d’una eina acabaria al context del model de llenguatge i al seu historial de xat.

Els rols de l’usuari també han de permetre el servidor MCP, mitjançant l’opció de rol allowMcp. Quan cap rol de l’usuari no la defineix, segueix allowChat, que està activada per defecte. Un usuari a qui es denega rep 403 a cada petició.

  • El backend d’un xat inicia ell mateix la sessió de l’usuari, guarda el token de renovació i passa el token d’accés a cada crida MCP.
  • Un client d’IDE necessita un token que duri prou per configurar-lo una sola vegada. Amb un rol que tingui l’opció allowApiTokens, crea’n un a Perfil > Tokens d’API, o inicia sessió amb ?expiryDays=<n> a l’URL d’inici de sessió per obtenir un token vàlid durant aquest nombre de dies.

Per connectar un agent de programació amb un token d’aquest tipus:

Afegeix el servidor amb el token com a capçalera:

claude mcp add --transport http ansibleforms https://af.example.com/api/v2/mcp \
  --header "Authorization: Bearer <token>"